Al calaix dels mals endreços hi tenia una pila de diapositives per ordenar. He tret la pols de l’aparell que permet visionar-les a la pantalla i les he mirat per recordar altres temps. M’ha fet molta gràcia veure-hi l’amic Tati fent ruta per la muntanya. Era l’any 1982 i jo, monitor encara inexpert, escoltava els seus consells a l’hora d’organitzar aquest recorregut que ens portaria aquell estiu des de la vall d’Ordesa a la Vall d’Aran. Van ser dotze dies intensos, vitals, únics i irrepetibles a la seva vora, aprenent pas a pas i superant les inclemències del temps o els entrebancs que anaven sortint a mesura que caminàvem amb les motxilles a l’esquena. Allí em vaig fer gran. I ell hi era.

He tingut la sort de conèixer-lo, primer com a company de senderisme descobrint paratges pirinencs i després com a monitor i director d’esplai al Servei de Colònies d’Estiu de les Garrigues. No hi havia res que se li resistís. La seva tossuderia era fins i tot arriscada. Sort en teníem del Land Rover a l’hora de travessar rierols o d’enfilar-nos per indrets complicats amb tota la baca farcida de material per als campaments. Més tard, vam compartir reunions i accions al carrer com a objectors de consciència. Volíem canviar el món. I continuàvem afrontant nous reptes a contracorrent.

Tanmateix, el temps va passar molt de pressa. I vam seguir a prop en el pensament. Ell, amb el projecte de la seva vida: la creació de la Granja escola Les Obagues i jo, donant suport a la iniciativa des de l’anonimat. Tot i que els nostres camins van separar-se per raons professionals, aviat ens vam retrobar en la fundació de l’associació La Banqueta, en les reivindicacions independentistes, en la política municipal d’ERC i en l’espai d’amistat i de compromís de l’Ecocentre al Secanet. Ara ens has deixat massa jove. El cor t’ha fet una mala passada. A tu, precisament que eres tot cor. I et trobarem a faltar perquè omplies molt, Tati. Quan sentirem el cant d’una merla a la banqueta, quan veurem de nou el vol majestuós d’una cigonya o quan gaudirem d’una agradable passejada sota l’ombra dels plataners del Cós, et recordarem, ja que estem segurs que la teua ànima descansa enmig de tots aquells éssers vius que en vida tu tant vas estimar.