Des del puig del Corb es poden seguir les obres del canal Segarra-Garrigues en tot el tram que discorre per la nostra comarca. La traça comença al terme de Maldà i serpenteja, creuant turons i fondalades, pels d’Arbeca, Omellons, la Floresta i les Borges fins al túnel dels Bessons, que abocarà l’aigua a l’embassament de l’Albagés. El seu ritme, però, s’ha alentit les darreres setmanes i fins i tot sembla que les de la presa de l’Albagés s’han aturat.

AcuaEbro ha comunicat a les empreses adjudicatàries que, per l’endarreriment en el cobrament de la part que ha de satisfer la Generalitat, no pot mantenir ni el ritme ni els terminis d’acabament de les obres. 

Segons la Llei d’Aigües i la normativa que regula les obres d’interès general de l’Estat, l’Estat aporta el 50% del seu cost i els usuaris han de satisfer el 50% restant.
L’any 1999 la Generalitat va convenir amb l’Estat que el canal principal del Segarra-Garrigues i la presa de l’Albagés es finançarien mitjançant aquest sistema.
Per iniciar les obres els regants havien d’avalar un crèdit d’uns 225 M d’euros que es retornava, una vegada arribada l’aigua a les finques, amb el pagament de 3.000 euros/ha com a quota de connexió.

La Comunitat de Regants va intentar recollir l’adhesió dels regants i una aportació de 30 euros/ha que havien de permetre sol·licitar l’aval bancari. Sigui per les raons que siguin, no es van aconseguir els objectius que es pretenien i, donat que l’Estat no volia licitar cap obra si no disposava del compromís de pagament del 50% dels regants, l’any 2004 el Govern de la Generalitat va avalar el 50% corresponent als usuaris i es van desbloquejar els dos primers trams. L’any 2006, a través d’un conveni signat amb l’Estat, la Generalitat va decidir avalar la totalitat del cost que havien de pagar els regants, fent-se càrrec dels interessos i el retorn de les anualitats d’un crèdit que formalitzà AcuaEbro.

Aquesta decisió va permetre realitzar obres en tots els trams del canal i la presa de l’Albagés. Ara bé, fins ara, la Generalitat no ha satisfet ni els interessos ni el retorn de les anualitats del crèdit, amb la qual cosa deu, actualment, uns 92 M d’euros.

Aquesta situació motiva que, en no disposar del crèdit perquè les entitats bancàries el tenen bloquejat, AcuaEbro digui que no pot pagar les certificacions d’obra que li presenten les empreses constructores.

Sigui per aquest motiu o per algun altre menys raonable, la paralització o el retard en l’acabament de les obres provoca un greu perjudici no solament a les empreses, sinó sobretot als regants i al territori, essent la nostra comarca la més afectada per aquesta decisió.

S’imposa, doncs, que tan aviat com es formi el nou Govern les forces polítiques, la Comunitat de Regants, les organitzacions agràries i els ajuntaments demanin al conseller d’Agricultura i a AcuaEbro que es posin a treballar en aquest tema i que el resolguin mitjançant un acord global i satisfactori per a totes les parts, de manera que s’acabin aviat les obres i que l’aigua arribi, finalment, a les terres seques dels nostres pobles.