Opinió
Joan Cornudella

Joan Cornudella

Plantant cara al càncer

Amb els més de 10 milions d’euros aconseguits el diumenge 19 de desembre, “La Marató” de TV3 s’ha convertit en el téléthon mundial que més fons recapta per habitant, posició que fins ara ocupava la “Téléthon” francesa.

Això vol dir que la ciutadania, gran protagonista d’aquest esdeveniment solidari, s’ha implicat més que mai en aquesta edició. S’han organitzat 2.028 actes populars, una xifra que supera ja de molt el rècord de participació que va assolir l’edició passada, situat en els 1.822 actes.

Òbviament, la comarca garriguenca, de nou, es va abocar a fer activitats de diversa índole: festivals d’entitats, xerrades, esmorzars, concerts, xocolatades, bingos, tallers, partits de futbol, pedalades, escala en hi-fi, subhasta de productes o desfilades de moda.
Una d’aquestes activitats la vaig viure intensament amb tot el rerefons que suposava de novetat i de compromís per a la majoria dels voluntaris. Tots els que vam acudir a la desfilada de moda a Juneda sabíem perfectament per què hi érem.

Hi vam ser perquè volíem ser solidaris; hi vam ser perquè –qui més qui menys– té a prop de casa algú que ha lluitat o està lluitant contra un càncer o algú que no se n’ha sortit.
L’eslògan de “La Marató” és contundent. Parla clar i català: “La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.” I ens ho diu sense embuts: el càncer és la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys.

I ens recorda que hi ha futur: la recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia. I ens demana que hi col·laborem sense dubtar: perquè en els darrers deu anys les investigacions han avançat més que en els trenta anys anteriors. I ens fa tocar de peus a terra: tots podem tenir un càncer al llarg de la nostra vida.

Per això, aquell diumenge 23 de desembre quedarà marcat amb vermell en moltes agendes per l’esforç de les persones que van desfilar posant-hi tota la bona voluntat del món.

És evident que hi van posar el cor i l’ànima perquè tot funcionés. Era la seva manera de plantar cara al càncer. I això no té preu.