És una frase feta en la qual difícilment trobarem ningú en desacord, fins i tot els que viuen de la seva pròpia. És clar, si augmentes les vacances, els dies de lliure disponibilitat, els ponts, les baixes, les jubilacions anticipades, les càrregues socials, la mà d’obra no pot fer més que encarir-se. Ningú no vol treballar en diumenge, ni fer treballs pesats, ni sacrificar-se.

No es pot anar a un restaurant perquè els cambrers han d’estar pagats d’acord amb el conveni, i la qualitat dels aliments ho sofreix. No es pot cridar ningú perquè et revisi el cremador del gas perquè t’estovarà amb la factura. Hi ha comerços que venen articles al quàdruple de preu (sí, el quàdruple, en dono fe) que uns altres, perquè la mà d’obra de la dependència s’ha de pagar. Cal fer cues als comerços, als supermercats i als llocs oficials perquè hi ha pocs empleats per atendre el públic; la seva hora de treball surt massa cara. No se us acudeixi anar a fer una gestió un dia de pont: hi ha la meitat dels empleats mentre l’altra fa festa; cues altre cop.

Tinc amics amb fills que prefereixen no treballar, mantinguts pel papà, abans que acceptar una feina que ells consideren per sota les seves capacitats. Em consta que molts que es queden a l’atur esperen disset mesos, a trenc d’acabar-se la subvenció, per a començar a buscar una feina que no troben.

El resultat el tenim a la vista: cinc milions d’aturats. És una realitat grossa com una muntanya, però ningú no acceptarà que això es degui que la societat no pot pagar una mà d’obra molt convençuda de la seva qualitat. Una gran part del país no produeix perquè s’han de mantenir els parats, i la resta ho paga via impostos, mal servei, esperes i incomoditats.

La solució? Només pot haver-n’hi una: tornar a recuperar l’hàbit de treballar. Els immigrants que obren una botiga i l’atenen a tota hora i tot dia treuen la clientela als obsessionats a fer tots els ponts i les festes. I això no és més que un exemple. Es destrueix així l’estat del benestar? Potser caldrà preguntar-se si no ens hi havíem llançat de forma massa precipitada atenent a la nostra productivitat global. No hi ha dubte: la realitat ens posarà a tots al lloc que ens correspon.