Una refrescant lectura de la mà del Chris Anderson, editor en cap de Wired, la llegendària publicació de capçalera del món tecnològic. Gratis és un llibre agosarat, que sovint cau en una certa hipèrbole i simplificació sobre les bondats d’oferir qualsevol contingut o servei digital de forma gratuïta. Feta la matisació prèvia, cal dir que l’obra reflecteix els profunds canvis que ha produït el món digital, en la concepció d’allò que pot ser gratis. És tant una projecció de futur com una crònica detallada de l’era que estem encetant. Diu el refranyer que ningú no regala res. I qui regala, bé ven, si qui rep ho entén. És a dir, que el regal la majoria de vegades no és sinó contravalor encobert de suborn, i que així ha d’estimar-se. Resulta difícil abstreure’s de l’esperit de malfiança, consolidat de generació en generació. Tanmateix, Internet ens ha demostrat ben bé el contrari. En l’espai digital, la gratuïtat i el regal és més la norma que no pas l’excepció. Tots sabem, per posar un exemple, que l’enciclopèdia més gran del món és diu Wikipedia i és de lliure accés.

Anderson comença analitzant les diferències de la nova economia digital en front de l’economia basada en béns materials. En la segona governa el principi d’escassetat, i disposem de models com les mostres gratuïtes o regalar un producte per vendre el servei, com és el cas dels mòbils per part de les operadores de telefonia. En l’univers digital, dels béns intangibles, governa el principi d’abundància, i és on el concepte de gratuïtat cobra la seva plena significació. L’autor dissecciona cadascun dels models presents a la xarxa. Els basats en publicitat, liderats per Google i els mitjans comunicació, són els dominants. També són omnipresents els models freemium, com el de la comunitat de fotografia Flickr. Un compte bàsic per publicar imatges és gratuït, i si vols disposar de més espai, has de pagar un compte prWemium. La reflexió és que només cal que una minoria d’usuaris pagui pel servei, perquè la globalitat de l’empresa sigui viable.

En la seva cartografia per mapar noves tendències, Anderson es capbussa en la història i dóna la volta al planeta. A Xina, la segona potència econòmica del món, el 95% de la música consumida és pirata. De manera que és realment difícil guanyar diners venent en suports físics. Bàsicament els músics es guanyen la vida fent concerts, mentre que la pirateria els serveix com un sistema de marquèting sense costos. La cultura de la còpia, influïda per Confuccio i profundament arrelada en la societat xinesa, ha portat les discogràfiques a cercar vies alternatives a la venda. A Sao Paulo, Brasil, molts grups de música, com la Banda Calipso, es deixen piratejar pels venedors del carrer. Això redunda en centenars de concerts al cap de l’any.

Finalment, un altre aspecte destacat d’aquesta obra és la descripció de l’ampli ventall de models de negoci basats en béns materials, que podrien ser gratuïts.