A mesura que passen els mesos, es va aclarint el panorama de com quedarà cadascun dels termes integrats en el futur regadiu del canal Segarra-Garrigues. Allà on les finques presenten una extensió mitjana o gran i on el nombre de terratinents és limitat, el regadiu s’obre pas amb més facilitat, afavorit per la simplificació de la promoció i la negociació i les grans expectatives dipositades per aquells agricultors de secà que realment viuen de la terra. Allà on la propietat és més nombrosa i està més fragmentada i on, en conseqüència, les explotacions són més marginals, l’adscripció al regadiu que promou l’Administració resulta més feixuga.

En aquest sentit, i des del punt de vista del regant més modest, no hi ajuda que el preu fix fos semblant per a les zones de reg de suport que per a les zones de reg de transformació, perquè penalitza les primeres, que lògicament enregistraran unes rendes de la terra inferiors. Fins i tot el preu d’adhesió al dret a regar, els 300 euros i escaig per hectàrea al regadiu de transformació respecte als 1.500 euros per hectàrea a la zona de suport, no fa justícia a les potencialitats d’un i altre. Per això, tot i que potser encara no és suficient, és benvingut el tímid ajust que s’entreveu amb el decantament de l’import de la part fixa cap al volum d’aigua realment consumit, que és una fórmula més equitativa. En tot cas, és important posar èmfasi en la necessitat de promoure entre els propietaris els avantatges de completar l’obra en la seua fase final, és a dir, la xarxa secundària (portar l’aigua dels ramals principals a les agrupacions de finques) i la xarxa terciària (distribuir l’aigua a cada finca en particular), ja que, en cas contrari, una inversió absolutament milionària i inèdita a la comarca pot quedar paralitzada i qui sap durant quant temps.