He de confessar que tenia molt poca informació sobre una associació cultural borgenca que dóna a conèixer artistes i també col·lectius emergents mitjançant exposicions, concerts, tallers, conferències, debats i mostres d’art. Em refereixo a arts25400. Per això, el diumenge de Rams ens atansàvem a l’Espai Macià per conèixer aquest punt de trobada que et convida a “implicar-te en l’art”. Aquest és el seu eslògan de combat. I ho fan sense fer volar coloms, amb un segell propi fàcilment identificable a través del codi postal de la població. Un encert, naturalment.

M’he espavilat per saber-ne més, d’aquest col·lectiu, fent recerca online. El que he descobert m’ha sorprès perquè, malgrat la seva curta trajectòria (recordeu que es van presentar l’octubre del 2011 aprofitant l’estrena del curtmetratge Silent agony d’Octavi Espuga), ja s’han atrevit a promocionar i a exhibir propostes en l’àmbit de diverses disciplines artístiques. Fins ara, hi destaca el bloc dels artistes vinculats a l’escultura i a la pintura: Toni Cabau, Mercè Pla, Josep Vallribera, To Gallardo, Marta Pruna, Josep Gasol, José Carlos Bonet Vallribera, Antoni P. Vidal i SantaPau & Martini. Molt a prop d’aquest col·lectiu hi han deixat bona sintonia la veu historiogràfica de Marc Macià i la veu poètica de Xavier Sans.

Han tingut la sort d’haver estat receptius. Han tingut la sort d’haver conegut altres espais artístics de la comarca que han precedit la seva aposta. Sense aquests precedents, com el Centre d’Arts de Juneda, el racó d’exposicions d’El Mirador, la galeria d’art Edith Schaar i el Laberint Blau, la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles o l’espai transversal de la cafeteria Slavia, no s’hauria obert el debat necessari entre els creadors i els consumidors d’art. I han tingut la sort de comptar amb un equip altruista liderat per Marta Viles, cor i ànima d’aquest projecte multidisciplinari. Ara els toca obrir-se encara més, però sense renunciar mai a la gent de casa. I fer-ho proper. No hi ha valor més alt que degustar els productes de proximitat; no hi ha sabor més exquisit que aquell que fa comprometre l’artesà amb la terra. Apostem per tot allò que faci olor de quilòmetre zero. També en l’art, és clar.