Finalitzava la meva col·laboració del mes de desembre fent referència a l’acord dels tres partits que donen suport al Govern (PSC, ERC i ICV-EUA)  de modificar l’impost de successions i que es va reflectir a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos per al 2010, i us anunciava que d’aquest tema en tornaríem a parlar.

Efectivament, el Govern va aprovar, el passat dia 9 de febrer, el Projecte de Llei de modificació de la Llei de l’impost de successions i donacions. Aquell acord que es va aconseguir el mes de desembre requeria d’una Llei específica i  és la que ara es tramitarà en seu parlamentària.

El Projecte de Llei presentat conté una  modificació de l’impost que beneficiarà les classes mitjanes, atès que s’incrementen les exempcions, es manté la deducció per habitatge habitual i es redueixen les tarifes per tal de simplificar i facilitar la gestió. No es suprimeix l’impost ja que es considera que és de justícia que aquest el continuí pagant aquell que disposi de una gran fortuna.

Les prospeccions que s’han fet al voltant d’aquesta modificació suposen que es quedaran exemptes el 99% de les herències entre cònjuges i el 97% de les de pares a fills. 
Amb tot, cal advertir que l’impost s’aplicarà progressivament, no d’un dia per l’altra. Esperem que sigui ràpida la seva aprovació i poguéssim ser beneficiaris d’algunes d’aquestes exempcions durant l’any 2010.

Aquest fet m’ha recordat  que en aquesta legislatura s’ha fet també una labor de codificació important del nostre dret civil català i en concret, l’any 2008, es va aprovar el Llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.

En l’exposició de motius de la Llei  ja s’assenyalava que al llarg de la història, el dret de successions ha contribuït de manera decisiva a fixar les estructures de la societat. L’Honorable Sra. Montserrat Tura, Consellera de Justícia, ja destacava, en la seva intervenció al Parlament, com la matèria successòria s’ha de contemplar també des d’una perspectiva sociològica. Ho deia pensant amb la relació entre propietat i família i els canvis que s’havien produït en aquesta institució i la diversitat de models familiars que avui existeixen: famílies monoparentals, famílies homosexuals, famílies reconstituïdes, entre altres. També feia referència a l’allargament  de la vida humana, l’increment del benestar material, la diversitat dels patrimonis, el pluralisme religiós, etc.

En aquesta Llei es  va fer l’opció de mantenir un equilibri entre la tradició i la modernitat, i així ens trobem com en la Llei es reflecteix la figura de l’hereu, la universalitat del títol d’hereu, la incompatibilitat de títols successoris, etc., ja que aquestes figures que distingeixen el dret català de successions de molts altres ordenaments han funcionat raonablement bé.
Paral·lelament, s’introdueixen novetats que permeten donar resposta a les noves situacions i realitats personals i familiars com  el fet d’introduir entre les causes d’indignitat per a succeir l’haver estat condemnat per maltractament o per la comissió de delictes contra els drets i els deures familiars, la qual cosa permet introduir tant els casos d’impagaments de pensions com la infracció de deures de custòdia, etc. Amb aquestes modificacions de caràcter jurídic i fiscal es vol introduir canvis que permetin atendre les transformacions experimentades per la societat i l’economia. No hi ha dubte que existeix una voluntat política de que la nostra tradició jurídica  es modernitzi perquè sigui útil en aquesta societat canviant i s’adapti a les necessitats de la ciutadania.