Darrerament s’ha suscitat, en diversos sectors d’opinió ciutadana i política, la necessitat de redefinir i simplificar el paper de les administracions locals. Aquesta lloable voluntat s’ha d’analitzar amb rigor per no caure en l’error de reduir la prestació de serveis bàsics als ciutadans sota el pretext de criteris absoluts d’eficiència i estalvi econòmic. Criteris que, en general, sempre són exigibles de qualsevol gestor públic, però que no són els únics que cal tenir en compte en la prestació de serveis bàsics, ja que aquests s’han de garantir de manera pública i universal, independentment del lloc on s’habiti i de la renda que tinguin els ciutadans als quals van destinats.

La solidaritat, l’equilibri territorial i la igualtat entre totes les persones encara són més importants i qualsevol governant les ha de tenir presents. Per aquesta raó, abans d’afrontar els canvis que, de ben segur, són necessaris en matèria local, convé obrir un debat franc i obert que ajudi a encertar la decisió que cal prendre. Jo em permeto avançar alguns criteris que no tenen altra pretensió que posar damunt de la taula alguns elements sorgits de la meva experiència en aquest àmbit.

Primer, cal recordar que les normes que regulen l’Administració Local a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat i, per tant, és al Parlament de Catalunya a qui competeix elaborar aquestes lleis, i al nostre Govern fer-les aplicar.

Segona, cal defensar el principi de competències clares i pròpies dels ajuntaments: el principi d’autonomia local i el d’una distribució justa dels recursos financers que avui administren l’Estat i la Generalitat; de manera que, als ajuntaments, se’ls permeti exercir plenament i lliurement aquestes competències.

Tercer, cal reforçar el paper dels ajuntaments i de les agrupacions voluntàries de municipis a través de mancomunitats o altres iniciatives per tal d’augmentar, apropar i millorar la prestació d’aquests serveis.

Quart, cal simplificar el nivell d’administracions locals. No té sentit mantenir, per sobre dels ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. Uns consells de vegueria, a cada una de les regions de Catalunya, basten per atendre i prestar aquells serveis que els ajuntaments més petits no poden realitzar i que necessiten un àmbit territorial més gran per fer-ho de manera eficient.

Cinquè, cal reduir el paper polític dels òrgans de l’Administració Local superiors als ajuntaments. Tots els ajuntaments hi han d’estar representats i la gestió ha de tenir un caràcter tècnic. El pes polític a les administracions locals s’ha de reservar, exclusivament, als ajuntaments, que són els que tenen relació directa amb la ciutadania.

Sisè, la reforma ha de tenir com a objectiu, a més, exigir una major participació dels ciutadans en la gestió municipal i garantir la màxima transparència en totes les decisions dels seus òrgans de govern. Els ajuntaments són el primer esglaó de representació democràtica i les administracions més properes. Per aquest motiu cal iniciar en aquest àmbit la necessària reforma del nostre sistema democràtic.

Setè, si dels resultats dels comicis municipals no depèn la representació política en altres institucions com els consells comarcals o les diputacions, a les eleccions locals es presentaran menys candidatures de partit i aquestes seran més obertes. Es configuraran a partir d’interessos estrictament locals, amb afinitats ideològiques més genèriques, però amb propostes locals més clares i, en la pràctica, comportarà una major participació i identificació ciutadana amb els governs municipals que en surtin.