El principi de subsidiarietat sempre ha estat una màxima en l’axioma de l’excel·lència d’un servei públic de qualitat. En tot moment, hom ha raonat que la proximitat de l’administració amb el ciutadà garanteix que el servei públic donat és més eficient i eficaç. Aquest fet reforça encara més que les accions que emprenen els ajuntaments estan en concordança directa amb el que vol i desitja la ciutadania.

Per això, les actuacions per aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE han de sorgir i estan sorgint de l’àmbit local; d’exemples en tenim diversos, podem començar per les consultes que s’han realitzat a centenars de municipis, on la participació activa o, si més no, la col·laboració dels ajuntaments ha estat viva i real. Passant per la col·locació d’estelades als balcons municipals i la retirada sigui a rentar de la rojigualda o bé sigui en plena convicció han estat accions preses des de la sobirania del poble real i planer que ha pres la decisió en ferma convicció amb la seva identitat. Així com l’agrupació dels ens locals en l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ja compta amb 663 ajuntaments dels 728 que té Catalunya.

Aquestes accions que són senzilles i gestuals faran un salt qualitatiu. M’estic referint al fet d’ingressar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. Ja estem parlant de les coses de menjar. Si aquesta acció compta, igual que les altres, amb el suport del veïnat la cosa ja no tindrà aturador i, davant el mur contra el dret a decidir que ens han palplantat els de Madrid, molt em temo que seran altre cop els ajuntaments els que ens duran, si més no seran part activa dels nostres anhels propers, a la plena identitat política d’una Catalunya sobirana. Si no, al temps.