Jo, com molts altres joves dels 90, encara recordo els diumenges a missa, principalment en època de catequesi. També recordo la comunió, a part de les importants cites en les quals no podies faltar a la celebració religiosa a l’anomenada “Casa de Déu” (el dia de Rams, la missa del Gall, la Pasqua, la Confirmació...). Però això s’ha perdut, sense l’obligació dels pares, anar a missa ha passat a una cosa eventual. Molts nens d’avui en dia sols han trepitjat l’església el dia del seu bateig, la comunió o en una celebració d’algun amic o parent seu. I molts habitants d’una població no coneixen ni la cara del mossèn del seu poble.

Així doncs, sembla que l’Església catòlica es troba en franca recessió a Catalunya, on la laïcitat s’estén cada dia que passa. Tot i que poc més de la meitat de la població es declara catòlica, a l’hora de la veritat no arriben a una desena part els que són practicants. Com a conseqüència d’aquest fenomen, la vocació cau en picat, ja que solament la part més vella de les poblacions és la que assisteix a missa. En vista d’això, el catolicisme ha de ressituar-se, ha de retrobar-se amb aquells que comparteixen els seus valors però que se senten exclosos, ja sigui pels dogmes de l’Església o per l’actuació de la jerarquia.