Molts mites antics contenen interpretacions del món elaborades al llarg de segles. Polits i reformats, acaben suggerint evolucions humanes interpretables gairebé amb el mateix rigor amb què es fa a la història.

Així passa amb el de Cadme, el germà d’Europa, la nimfa segrestada per Zeus, que buscant la seva germana acabà matant un drac –curiosa prefiguració de la llegenda de sant Jordi– i rebé tot seguit un missatge de la deessa Atenea: “Planta les dents del drac aquesta nit i veuràs néixer-ne cents de fers guerrers que ben just nascuts es mataran entre ells. Amaga-te’n, però quan en quedin pocs, lluita amb ells i venç-los; seran els millors i més fidels companys amb qui puguis somiar.”

El mite diu que Cadme, per aquest procediment, vencé i es féu amic de Ctoni i Equió, que serien els seus més fidels col·laboradors. La llegenda posterior arrodoní el mite fent Cadme l’inventor de l’alfabet.

I ací se’ns apareix l’amagat caràcter del relat. A partir de les dents, que simbolitzen l’instrument bàsic del poder humà, surt per selecció natural l’alfabet, versió molt elaborada dels milers de signes ideogràfics anteriors, que augmentaven la confusió comunicativa més que facilitar-la. I aquesta invenció, la més important en tota la història de la humanitat després del llenguatge oral, mena al control, al poder i al domini a distància; dóna poder al seu posseïdor. Sumat al papir, és el final de les burocràcies estacionàries. La comunicació escrita es feia universal, deixava de ser patrimoni d’unes minories.

Avui, l’internet multiplica al màxim el mite de Cadme. El poder de la comunicació s’ha fet immens. Ha arribat per fi l’època de l’aldea global, amb la qual tant va somiar Marshall McLuhan fa mig segle. Les comunicacions instantànies afavoreixen explosivament la reacció en cadena de les estructures socials. El mite s’ha fet realitat, per fi.