Entenem per voluntariat el conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a canvi. El servei que realitzen aquests voluntaris és de tipus cívic o social com a compromís d’actuació a favor de la societat i de la persona, segons l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL).
Més enllà de les definicions legals, i des d’un punt de vista més centrat en valors, la persona voluntària pot dur a terme el seu servei a la societat de manera molt diversa. Hi ha qui opta per una acció de tipus social i disposa el seu temps per ajudar a persones grans que viuen soles o persones que pateixen alguna mancança, alguns col·laboren per regenerar el medi ambient, altres promouen formes de participació sociocultural…
Són accions molt diverses i segur que qualsevol persona pot trobar la que s’adeqüi més a les seves possibilitats, perquè, en definitiva, una acció de voluntariat pretén promoure el paper actiu de les persones grans i motivar-les a participar socialment, donar valor a la capacitat i a l’experiència de les persones grans com a agents actius de la societat, potenciar el desenvolupament de projectes i iniciatives de voluntariat davant les necessitats de l’entorn social d’aquest col·lectiu, compartir projectes que permetin la seua projecció social, contribuir a la formació continuada i permanent dels voluntaris i associacions de persones grans.
Al Casal de Gent Gran de les Garrigues (CGG) s’hi desenvolupen diferents projectes de voluntariat. Un d’aquests posa en relació grans i petits amb un interès en comú: la informàtica. L’acció de voluntariat consisteix en un intercanvi d’experiències i coneixements entre grans i petits, amb un seguit d’activitats enfocades a la proposta que la gent gran transmeti als nens i nenes els jocs antics i tradicionals.
Un cop per setmana el grup de voluntaris es reuneix al centre de les Borges per treballar conjuntament amb l’assessorament d’una formadora. En aquestes sessions de treball els assistents van definint aquells jocs als quals jugaven de petits i elaboren una fitxa explicativa en què s’exposa el funcionament del joc, les normes, el material requerit, etc. Setmana rere setmana els voluntaris i les voluntàries van recollint tot el material que després faran servir per explicar als més petits com es juga a cadascun dels jocs, la majoria totalment en desús i desconeguts pels nens i nenes.
Conscients de la importància del joc com a element clau en l’aprenentatge, els més grans assumeixen el paper d’educadors de valors, normes i actituds, amb la qual cosa el benefici de l’activitat de voluntariat és doble: per una banda, la gent gran veu reforçada la seua autoestima duent a terme una activitat de participació social activa i, per l’altra, els més petits veuen estimulada la seua imaginació.
Tanmateix una de les lliçons més valuoses que els nens poden aprendre del joc és que una derrota no és la fi del món. Al ser derrotats en jocs que poden repetir i arribar a guanyar, els nens comprenen que, malgrat els revessos temporals en la vida, encara poden tenir èxit, fins i tot en una situació exactament igual a aquella en la qual han experimentat la derrota. Qui millor, doncs, per contribuir a aquesta experiència que la gent gran, pous de saviesa i d’experiència?