En pocs dies la comarca està fent diferents exercicis d’autoreconeixement que cal saber elevar a la categoria precisa. Per una banda, el Centre d’Estudis de les Garrigues va celebrar a la Floresta una primera –i per això meritòria– aproximació als fets de 1714 a les Garrigues. El passat Som en donava fe i n’aportava diferents valoracions.

Per l’altra, l’Albi ha sabut commemorar com calia el centenari d’una institució del poble, les escoles, amb una salut ara com ara excel·lent. Ho ha fet a partir d’un treball ample i de base que sens dubte és el que dóna millors resultats. Cervià ho feia respecte a l’edifici del seu ajuntament, unes setmanes abans. Al seu torn, l’Escola de Campaners de les Borges ha iniciat un treball de recerca en cultura popular i, en bona mesura, de dinamització dels diferents tocs de campanes que podien caracteritzar un poble respecte al poble veí. Un autèntic patrimoni immaterial que sortosament té qui hi ha posat l’ull en aquest territori. Finalment, aquest cap de setmana, Juneda reconeix un dels seus prohoms, Pere Bellmunt i Beà, amb un homenatge a l’altura del personatge.

Es tracta de diferents facetes de la cultura local, impulsades amb rigor, sense un bri de gratuïtat o banalitat que situen les Garrigues en el mapa de la cultura feta amb ganes de perdurar. És important la cultura de la festa i dels esdeveniments, i això aporta vitalitat i energia, però és igualment necessari anar fixant la memòria oral i documental del passat en la línia dels cinc exemples esmentats.

És a partir d’aquests treballs que s’escriu la història, i qui sap si, amb un treball continuat i permanent, algun dia, més enllà del seu valor intrínsec i suficient, aquesta història pot constituir un actiu econòmic que pot ésser potenciat de cara als visitants i, per què no, respecte a nosaltres mateixos.