Per a l’home tribal, els ritus màgics constitueixen el seu equip de “coneixement aplicat”. En lloc d’interpretar la naturalesa mitjançant altres procediments com són la ciencia i la tecnologia, la investeix d’un contingut espiritual que la veu accesible mitjançant conjurs i fórmules empíriques, perfeccionades a cada generació.
Aquest paquet de procediments pràctics ha anat variant en el temps. Tot i que avui encara molta gent creu en l’eficàcia de fórmules antigues com són l’oració, els conjurs, els sacrificis o la participació en cerimònies de tipus supersticiós o religiós, cada vegada són més els qui confien en la penicilina o el telèfon mòbil per a influir en la naturalesa o en ells mateixos.
Tot el repertori de conjurs era més que un factor cultural: era una prolongació de nosaltres mateixos en un plànol inassequible a la nostra materialitat, que pretenia fer-se transcendent mitjançant la invocació d’uns mons més enllà dels sentits. Tan bon punt aquesta prolongació del nostre cos i dels nostres sentits es fa real, apareix un fenomen totalment econòmic: l’oferta crea la seva pròpia demanda, com deia J. B. Say. Ningú no volia veure programes de TV fins que aparegué la TV. De la mateixa manera que quan manquen unes entitats i unes altres prenen el seu relleu, el procés de colmatació d’un nou mitjà tècnic fa que tota la nostra capacitat s’aboqui a donar-li el paper que li correspon en aquest nou món, i de la mateixa manera que la religió acabava per ser, més enllà d’una comunicació amb els déus, una forma d’omplir la vida, també la TV omple tots els sentits, de manera que moltes persones no poden passar sense tenir-la connectada permanentment, encara que no li dediquin atenció conscient. I de la mateixa manera que la religió omplia la nostra consciència en benefici d’uns altres centres d’interès, l’arrendament dels nostres ulls, oïdes i nervis ens deixa sense drets a favor d’unes vivències de fons que són els programes televisius i unes direccions per a la nostra atenció que és la publicitat. Aquell punt de recolzament que cercava Arquimedes per a moure la Terra ha estat cedit als continguts televisius, que mouen la humanitat.
Sí, és trist ser-ne conscient, però al segle XXII la imatge que els seus habitants es faran de nosaltres estarà feta de retalls d’allò que va sortir per TV al nostre temps. No estar en aquest mitjà serà no haver existit.