La pedregada és desoladora, arruïna el treball de tot l’any, i en pocs minuts et destrossa tota la feina feta. No és només una qüestió econòmica, és una qüestió de valors. Es malbaraten els esforços personals aplicats amb la suor de tot el cos. Jo he plorat després d’una pedregada, i la vinya no era meva, però coneixia la família que la conreava i l’ardor que hi posaven millorant-la cada any una mica més. Només a les Garrigues, en una sola pedregada, han estat malmeses més de 4.000 ha de cultius. Arbeca i Puiggròs van ser les poblacions més afectades, a les quals se sumen les Borges, Juneda, Fulleda i l’Espluga Calba. I, a més, cal actuar ràpid sulfatant per evitar que hi hagi danys a les branques que afectin la collita dels propers anys. Després de cada gran calamarsada, és lògic rondinar i es tornen a posar sobre la taula propostes miracle que mai van funcionar. Fa uns anys, en aquesta mateixa columna ja en vaig parlar, ja que també començaven a sortir les “serpents” d’estiu, que a més volen implicar els “polítics”, intentant atreure’ls, perquè, és clar, tot costa diners. De solucions, n’hi ha de ben clares, de “defensa passiva”, que els mateixos pagesos catalans van ser els primers de practicar a tot l’Estat amb el mutualisme agrari i les seves assegurances. Més recentment es va proposar aplicar les xarxes protectores antipedra, que tan bons resultats han donat als qui les havien aplicat. Amb això potser ja n’hi ha prou per aguantar l’escomesa. Però sempre torna a sortir la vella coneguda olor del iodur de plata, que va fer oblidar les antigues canonades contra els núvols o els coets trencanúvols. De coets trencanúvols, encara no fa gaire en vaig trobar a casa en un racó d’un cobert. El Departament d’Agricultura va fer una jornada sobre els possibles efectes del iodur de plata ja fa 20 anys, amb aportació d’estudis científics de vàlua, realitzats a Suïssa, on les pedregades són d’interès nacional per l’alt risc que suposen. Van ser realitzats per l’exèrcit suís, utilitzant coets teledirigits que entraven directament dins els núvols i els ruixaven de iodur de plata. O a la mateixa antiga URSS, on havien aplicat estadístiques a llarg termini. El Dr. Puigserver va ser el més explícit, al presentar els estudis dels EUA realitzats també per l’exèrcit en què havien acceptat la seva inutilitat. A més s’hi afegeix la contaminació al medi que suposa la seva utilització. Amb la desesperança de les persones afectades per la pedregada no s’hi juga. Només cal mirar el mapa de risc de pedregada per saber allò que cal fer, considerant-lo un cost més de producció. En un context empresarial, lo millor és l’assegurança, tot recordant que està ajudada no solament amb el beneplàcit europeu, sinó en la consideració que cal estendre-ho arreu. O si no, xarxes anticalamarsa, que ja n’hi ha força d’instal·lades.