Aquests dies és festa major al meu poble. Tot i que les festes de la comarca no són cap cosa fora d’òrbita, centenars de persones envairan els carrers de la capital garriguenca. Nens i nenes emocionats, amb nervis, joves preparats per sortir de festa. No sé què tenen les festes majors que et fan una sensació de felicitat. I mentre a fora el món s’enfonsa, els gegants enamoren els infants que han assistit a la cercavila, que amb la vista amunt miren d’entendre d’on vénen aquestes persones tan altes.

I la majoria de la gent per poc que hàgim viscut aquí, sentirem la festa, i la viurem intensament, amb ganes que el temps no passi, la felicitat s’eternitzi i, sobretot, que els problemes aparcats desapareguin. Les sobretaules ressacoses, de cansament seran, al diumenge, el millor espai del món, després dels canelons i les gambes a la planxa. Quatre dies en què sembla que els coneguts s’estimen de debò, els més tristos sabran gaudir de la vida i dels petits moments. Aquesta festa és la millor manera d’acabar amb les vacances d’estiu