El desenvolupament dels territoris ha d’anar acompanyat majoritàriament d’una bona dosi d’imaginació i una gestió eficient dels recursos econòmics. És clar que al nostre país la imaginació no sempre té el suport econòmic suficient per garantir l’equitat i la cohesió social de les persones, especialment de les que viuen i treballen a la zones rurals, el que implica molts menys avantatges pel que fa als serveis i comunicacions.

Aquesta mancança d’equitat i cohesió social és avui encara més palesa perquè vivim sota la xacra de la crisi econòmica, que sembla poder justificar tota la inoperància de les administracions, fins i tot pel que fa a l’accés a l’ús de les noves tecnologies. Aquest és un problema que anirem recordant mentre no es resolgui, i el Dia Internacional de la Dona Rural és una bona ocasió per tornar-hi a insistir, sobretot perquè per a les dones viure i treballar a les zones rurals continua sent un repte.

Massa sovint les administracions es vanten de les fites aconseguides quan parlem de la xarxa d’accessibilitat dels municipis. Un exemple n’és el fet que a Catalunya sembla ser que hi ha un conveni signat amb els principals operadors de telecomunicacions, mitjançant el qual s’habilita un canal exclusiu per a la gestió d’incidències d’àmbit municipal, el conegut “telèfon dels alcaldes”, però això no serveix ni és suficient per abastir les necessitats de les persones que volen viure i treballar a les zones rurals, ja que l’accés a les noves tecnologies continua sent un projecte i no una realitat.

Els poders públics han permès que les grans empreses ofereixin cobertures de mòbil i accés a la xarxa d’Internet a preus desorbitats, sobretot si ho comparem amb el que es paga a d’altres països, i amb un servei més que millorable, atès que els Megabytes (MB) no arriben mai a la totalitat del que els usuaris tenen contractats, entre altres raons perquè la xarxa no té més capacitat, segons s’excusen tècnicament. Per a l’Associació d’Internautes, el cost de les telecomunicacions està estretament vinculat al desenvolupament dels països. Aquesta és una de les conclusions a les què va arribar en el seu informe de l’any 2012, i situava l’Estat espanyol en el quart lloc quant a preus elevats pel que fa a l’ADSL. No ens sorprèn gens!

Aquestes dades donen la raó al fet que viure i treballar a les zones rurals continua sent un camí ple de dificultats, i encara més per a les dones pageses. Anys enrere, les dones havien de fer mans i mànigues si hi volien romandre, i moltes acabaven marxant perquè el treball a l’explotació agrària era difícil de ser valorat, i quan eren fora ja no tornaven. Per sort, aquests darrers anys les formes de relació entre les persones han evolucionat i les feines també; tanmateix, les dones que viuen i treballen en el món rural encara ho continuen tenint difícil per l’escassa eficiència de la xarxa de comunicacions.

Tot i que actualment moltes gestions relacionades amb la salut es poden fer a través d’Internet, a vegades només és possible si hi ha bona cobertura, i encara que sembli un tòpic, les dones pageses són les que, a més de compartir la feina a l’explotació, tenen majoritàriament cura de la família.