Amb un títol així, hom pot generar confusió, però res més lluny de l’afirmació que en aquestes dates sabrem quants unionistes i independentistes hi ha a casa nostra. En aquestes dates la majoria de catalans haurem pres una decisió que quantificarà cap on volem anar. En aquests dies es realitzaran els dos sortejos del “ Gordo” i de la Grossa de Nadal. Si ambdues administracions ens informen quantes persones han comprat loteria de cadascuna de les dues opcions –i, repeteixo, concretament el nombre de persones i no les quantitats–, sabrem molt aproximat quina és la posició dels catalans. Penseu que en aquestes dates tan assenyalades moltíssima gent compra loteria.

De la mateixa manera que el tema de la consulta té un component econòmic de menysteniment quant a inversions o que el “ditxós” principi d’ordinalitat* és alterat amb la falsa excusa de la solidaritat malentesa, en aquestes festes ens trobarem un posicionament clar i català de cara a l’adquisició de loteria d’una o altra administració. Encara que algun interessat jugui en una o altra loteria sota el criteri, encertat, de la que dóna més premi, al cap i a la fi, per això hi juguem, la majoria ho farà en clau política o, si voleu, en clau de país, no ho dubteu pas.

Les xarxes socials i la perruqueria –la xarxa social més potent des de sempre– ja en van plenes: “jo compraré la catalana, faltaria més, ara que puc –decidir–, que es fotin!“. Ja ho veureu, si no, temps al temps.

*Respecte de la riquesa que genero, estic en un ordre en comparació amb les altres comunitats autònomes, i quan m’han fet col·laborar econòmicament, perdo aquest ordre i m’empobreixo més que les comunitats que han rebut el meu ajut –us imagineu que doneu a un pobre i un cop fet el donatiu sou més pobres que l’indigent que heu ajudat?–.