De totes les promeses que ens haurem fet a l’arrancada de l’any, de ben segur que la més important, al meu entendre, és la de comprometre’s...

Tant se val, si és amb temes de salut, diners o amor. Si és envers la feina, els amics o la família. Ella sola, la paraula, val més que tota la riquesa del món. Aquesta paraula l’hem anat apartant de la nostra vida i és la que fa rutllar el món, la que dóna de menjar a la gent, la que garanteix escenaris de pau i prosperitat arreu... Així podria continuar fins a l’infinit.

Sense aquesta paraula res funciona, res s’aconsegueix, i res ni ningú se sent segur en el seu entorn. Si hom diu que farà això o allò i no hi ha “el compromís” estem davant paraules buides i fracàs segur. En el nostre dia a dia el compromís ens farà aconseguir els objectius fixats, i si són en el caire social la cosa té un efecte exponencial cap a nivells impensables. Si jo em comprometo amb un tercer i compleixo, aquell tercer pot avançar en els seu plans i així successivament, la qual cosa fa que tot rutlli, agafa velocitat i genera un entorn de confiança que comporta un efecte multiplicador.

El compromís social pot concretar-se, per exemple, en les AMPA, la política local, l’associacionisme cultural, sindical, esportiu, nacional, etc. Aquest compromís envers la resta dels conciutadans ens fa ser molt més sensibles i amatents als reptes, problemàtiques i preocupacions dels nostres iguals, cosa que si ens hi comprometem aconseguirem els objectius marcats i creixerem com a persones, com a ciutadans i sobretot com a comunitat. Sols resta posar-ho en pràctica, és a dir, comprometre’ns a actuar amb compromís. El compromís està servit.