Entre fires i actes promocionals del nostre or líquid em pregunto si aquesta forma que tenim de vendre oli és la millor. Des de fa temps sento a dir que sabem produir, i molt bé; però que no sabem vendre. Això... alguns més que altres, està clar. Però en general no ens trobem davant d’un panorama de grans xifres de vendes, sinó més aviat ens trobem entre competitius sistemes locals de vendes.

Ens movem en un sector on les coses canvien poc i s’innova menys. I sense saber de màrqueting ni de tècniques de vendes, però fent un cert abús del sentit comú, crec que ens falta innovació. Ens falta oblidar-nos del benchmarking i de copiar tècniques, encara que siguin bones pràctiques. La innovació no és sinònim de creativitat ni d’idear invents dignes d’un Nobel. Provem de sortir de la zona de confort. Aprofitem que actualment tenim noves eines a l’abast de tots (i no, no em refereixo a fer un compte de Twitter on piular sobre el primer oli de l’any). El principal fre a la innovació, en aquest cas, el formen aquells que ja se senten pagats per èxits passats. Ara bé, tota innovació parteix de la inversió.