La política energètica de l’estat espanyol és bastant indicativa d’una manera molt particular de fer les coses. Durant uns anys, en funció de determinats interessos, s’incentiven les energies renovables a tot drap. Després, no només no es deixen d’incentivar, sinó que es fa un salt enrere en el temps i es retira tot el suport compromès abans de fer les inversions; és a dir, de cop i volta, es retiren les primes compromeses que formaven part del pla d’empresa i l’amortització.

Dins de l’ampli camp de les energies renovables subvencionades, i més enllà de les bondats ambientals de totes aquestes, n’hi ha algunes amb altres beneficis en particular, en aquest cas, socials. Ens referim a la cogeneració amb purins que té lloc a les dues plantes de Juneda i que resol allò que fa deu anys enrere havia estat un seriós problema per als ramaders i ara havia quedat oblidat. Amb la retirada genèrica de totes les primes a renovables, es bloqueja el desenvolupament d’aquest sector industrial i s’afecten llocs de treball. Però en el cas que ens ocupa, s’albira a més a més, la reproducció d’un problema econòmic i social que es creia resolt: una matèria tan contaminant com són les dejeccions ramaderes de porcí.

D’altra banda, la solució als purins que té lloc a les dues plantes respon al principi de proximitat de tractament dels residus que tants cops s’ha al·legat en altres qüestions i que la comarca pot acreditar, en el sentit que es fa càrrec de les externalitats negatives que es generen al territori i no les trasllada a un tercer. En cas que l’ordre del ministeri prosperés genèricament per a tot el camp de les renovables, la situació que es pot crear en algunes zones, amb milers de metres cúbics de purí per ubicar, pot crear un problema al país molt més gros que l’aportació econòmica que ara es pretén estalviar.