Davant de situacions de conflicte s’hi contraposen postures que defensen, des del seu punt de vista, formes d’entendre el fet. Un observador desproveït de qualsevol vinculació, segurament no subscriurà al cent per cent una de les tesis. S’inclinarà per una o altra o, pel contrari, s’alinearà clarament amb una d’elles. Però gairebé sempre s’és capaç de reconèixer algun punt o aspecte raonable en la postura d’altri. Sempre hi ha matisos que decoloren el blanc o el negre. Ara, en el cas de la Patronal de l’Oci Nocturn (FECASARM) que litiga amb l’ajuntament de les Borges per imputar-lo d’un delicte d’homicidi, la cosa va més enllà d’aquest límit del blanc i el negre. Per una persona mínimament raonada, la desgràcia succeïda amb la mort de la noia aquella nit de cap d’any al poliesportiu de les Borges és, enllà del drama humà, una fatalitat terrible i imprevisible. O en tot cas, imprevisible en una societat on la noció del risc té una consideració creixent però no omnipresent ni obsessiva, per sort. L’objectiu d’aquesta Patronal no és cap altre que mostrar a qualsevol càrrec públic a què s’exposa cada cop que entra en el camp de la organització de festes populars adreçades a joves, camp en el que aquests empresaris es consideren amb algun tipus de dret d’exclusiva. És clar que, això és una espiral sense fi, perquè la gamma d’activitats organitzades des de la instància pública en el sentit més ampli –perquè a escala local, gran part de les tasques les assumeixen les comissions de festes– comença per l’oci, continua per la cultura i acaba per l’esport.

Per altra banda, no són pocs els joves que han patit accidents de trànsit o que, per vies que no vénen al cas, han arruïnat un tros de la seva vida en els locals que regenta aquesta patronal i ningú els demana comptes, potser perquè encara estem entre el blanc i el negre. Ara, hi ha maneres de guanyar-se la vida més dignes que convertint en enemic els ajuntaments que malden per donar vida als pobles. I en aquest cas, FECASARM sobrepassa el límit d’allò raonable.