Em diu un lector a propòsit del meu darrer article (Un home, un vot? Ha, ha, ha!), on parlava de les paradoxes de la decisió mitjançant votacions: “Sí, com diu vostè, el cercle s’ha tancat, però, hi ha alguna altra manera que eviti recórrer com a justificació a “valors superiors” pontificats per algun grup que aconsegueix imposar-se al altres per la força? Almenys la democràcia presenta sempre un saldo positiu: són més els beneficiats amb una decisió que els contraris. Es compleix el principi de satisfer el màxim número de persones. Si em permet parafrasejar Leibniz: “La decisió resultant és la menys dolenta entre les possibles.”

Oi tant, benvolgut lector. Bé encerta la diana. Però... és aquesta decisió la majoritària entre la gent? Hi ha de veritat una majoria de gent que la secunda? Perquè, aleshores, no s’entén que molts polítics suposadament democràtics condemnin el referèndum com a “eina de dictadors” (no fa gaire ho va dir un que, per a vergonya nostra, ha estat president de la Generalitat). A veure: si és així, aprovar una constitució per referèndum és propi de dictadors i Suïssa, país al qual no crec que puguem donar gaires lliçons de democràcia, deu ser un país de dictadors, perquè continuament recorren al referèndum per aprovar o desaprovar lleis importants.

A les antípodes d’aquest expresident de la Generalitat, crec que el referèndum és la representació més genuïna de la voluntat popular, en la qual diuen que es basa la democràcia. Llàstima que sigui tan dificultós convocar-lo! Ens hem de conformar amb atorgar la confiança a un grup de polítics que ni tan sols coneixem, designats pel mateix partit en una críptica llista. I, un cop elegits aquests, comencen a actuar les lleis d’Hondt, els mecanismes de les circumscripcions electorals i tota mena de reglamentacions més o menys subtils que deformen aquesta majoria.

Recordo que, fa anys, un altre màxim dirigent socialista afirmava davant d’unes eleccions, sense cap mena de rubor, que calia abastar el 40% dels vots per a controlar el Parlament. El 40%? Això és majoria? I què passa amb el 60% discrepant? Novament entren ací en acció les normes electorals… definides no per majoria, sinó pels components d’aquesta llista.

Continuarem parlant d’aquest tema, amb l’ajut i les aportacions dels meus lectors. Gràcies.