Passo el dit gros per damunt de les fulles d’un llibre que, sense arribar a obrir-lo, conta una petita història sobre la meva pròpia vida. De sobte m’arriba tota la càrrega emocional del dia que el vaig compartir amb algú. Les petjades de la primera lectura, quan descobria noves idees que impactaven en el meu pensament. El senyor Gutenberg, quan va inventar l’impremta, es va quedar ben ample. No es podia arribar a imaginar quin regal deixava per a les generacions futures.

Però ves per on, que d’un dia per l’altre, m’he habituat a llegir llibres en un lector com el Kindle d’Amazon. Adéu a la mística del paper, i adéu també, perquè no dir-ho, a tallar més arbres per seguir amb el vici de la lectura. No contaré aquí les meravelles d’aquest aparell, simplement diré que pots passar-te hores llegint en una pantalla sense que se’t cansi gens la vista. De la resta d’avantatges, el Google en va ple. El mateix deuen pensar els habituals d’Amazon, com sabeu, la llibreria virtual més gran del món. El nadal de l’any passat va anunciar que havia venut més llibres digitals que no pas de paper. Al mes de juny confirmava de nou idèntica tendència. Això, sens dubte, marca un punt d’inflexió. És prou evident que les edicions electròniques s’acabaran menjant una bona part del mercat.

Això no significa ni de lluny la desaparició de l’era Gutenberg. Parlem d’una coexistència. Llarga vida per a les obres que es poden tocar amb els dits. Això sí, en menor volum i reinventades en impressions més acurades.

Barnes & Noble, la xarxa de llibreries més gran dels Estats Units, s’ha submergit en una profunda crisi econòmica. Potser deguda a no saber-se adaptar prou ràpidament al nou món digital. Tot plegat em fa pensar en la indústria editorial en català. Sabrà captar el nou escenari com una oportunitat o es mantindrà a la defensiva? Avui en dia pràcticament tots els llibres en format digital que es venen en català no es poden llegir en els principals lectors, com el Kindle o el Papyre. Un greu error estratègic provoca que el sistema anticòpia que acompanya l’arxiu impedeixi la seva lectura. Quin sentit té perdre la majoria de clients després de la primera compra? Per què blindar l’obra amb una protecció que fàcilment es pot desactivar? Crec que són preguntes que els editors en la nostra llengua s’haurien de formular. De solucions tècniques i plantejaments n’hi ha diversos i no els avaluarem aquí, el que és prou evident és que l’actual sistema de DRM no funciona.

Això vol ser una crítica constructiva, he de dir que m’inspira un profund respecte la trajectòria de les editorials que editen en català. No obstant, tots sabem que els canvis tecnològics no esperen a ningú. L’evolució no és gradual sinó que un seguit de canvis accelerats porten a un punt d’inflexió on s’obra, de cop i volta, un nou paradigma de producció. No es pot esperar a veure-les passar per assumir decisions, perquè llavors és massa tard. És hora de donar un pas endavant.