He sentit dir moltes vegades que la comarca de les Garrigues és una comarca molt rica i interessant en temes de patrimoni. La veritat és que en tenim molt i variat. Podem parlar de patrimoni arqueològic, arquitectònic, etnològic, documental i ara, fins i tot, de patrimoni industrial. Però aquesta riquesa, a la qual fa referència tanta gent, a nosaltres, els garriguencs, diguem que no ens ha servit per gran cosa. Tot el contrari, en moltes ocasions ens ha creat maldecaps i discrepàncies. El cas és que no li hem sabut donar un ús i això ha fet que en moltes ocasions s’hagi quedat intacte, o en altres casos, malauradament s’ha anat degradant pel pas del temps. Això és el que ens ha passat en totes les varietats esmentades anteriorment del patrimoni.
Val a dir, però, que la nostra comarca es va ubicant en el lloc que li correspon en l’apartat d’estudi, conservació, restauració i difusió del patrimoni. Tant és així que aquests darrers anys han estat els anys en què més diners s’han invertit a la comarca per conservar el nostre llegat patrimonial. Tampoc no vull entrar a valorar si han estat pocs o massa els diners que han arribat; l’objecte principal és que han estat ben invertits. En tot cas, sí que cal dir que hem obert nous fronts, alguns crec que molt importants, que poden ajudar a millorar l’activitat econòmica de la comarca. Avui, un d’aquests nous fronts oberts és el que fa referència al patrimoni industrial.
El MNACtec (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica) és l’ens que s’encarrega de treballar i difondre el patrimoni industrial. Com us podeu imaginar, Catalunya té una extensa i rica trajectòria en el món industrial, en la innovació científica i que el pas del temps i els inevitables canvis socials fan que els haguem de recollir i difondre si no volem que desapareguin.
A la nostra comarca, la principal font de riquesa es basa en la producció agrària, almenys fins a finals del segle XX, la qual cosa comporta una tradició industrial lligada estretament a la transformació i elaboració de productes agraris. Així podem parlar de molins d’oli, de cellers de vi, de farineres, de pedreres… Però de totes aquestes propostes industrials la que més ens identifica i ens dóna a conèixer arreu és la que fa referència a la producció d’oli. Actualment, moltes de les institucions públiques de la comarca, cooperatives i molins privats, estan treballant per tal de donar a conèixer el nostre producte arreu del país, d’Europa i de la resta del món. Des del Centre d’Estudis de les Garrigues creiem que per donar aquesta imatge al món cal tenir coneixement de la nostra història i de la nostra manera de ser, i aquesta va lligada a la producció i elaboració d’aquest producte. Amb aquest objectiu, el Centre d’Estudis de les Garrigues està duent a terme un inventari del patrimoni industrial de la comarca lligat exclusivament a la producció d’oli. Aquest projecte se’ns ha encarregat des del Consell Comarcal de les Garrigues mitjançant un conveni amb el MNACtec. La finalitat d’aquest inventari és el de conèixer i inventariar els diferents edificis i elements del patrimoni industrial vinculats amb la producció d’oli que tenim a la comarca, ja estiguin en actiu (indústria viva) o bé en desús.
L’elaboració d’aquest inventari de molins d’oli és un primer pas per fer-nos conèixer en el món cultural i convertir-nos en la referència del país com el centre productiu d’oli d’oliva de qualitat de tot Catalunya. Per convertir-nos en això cal conèixer la nostra història i explicar com som, i demostrar que això de la producció de l’oli té les arrels inserides als nostres trets identitaris, que cal explicar amb molt d’encert i gust.
Esperem que aquest projecte no es quedi en el que serà, un simple inventari, sinó que, un cop coneguem la dinàmica i la importància d’aquests molins inventariats, la nostra comarca passi a ser punt de referència nacional en producció d’oli dins del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Això suposaria un reconeixement més que merescut a tota aquella gent que ha treballat la terra aspra i dura de les Garrigues.