Aquests dies han visitat la comarca el periodista Marc Serena i el fotoperiodista Edu Bayer, amb qui vaig tenir la sort de treballar a Público i fer des de campanyes electorals fins a reportatges al Kurdistan sota administració turca. Ells són els responsables del projecte Microcatalunya, que s’ha proposat visitar i donar a conèixer molts dels més de 300 municipis de menys de 500 habitants que hi ha al nostre país. Així, van ser a Sarroca, Torrebesses, Llardecans, el Cogul i Puiggròs i a la seva web, microcatalunya.cat, ja hi teniu penjades un tast d’algunes de les perles que s’hi van trobar i que converteixen en curiós i fotogènic allò que ens és quotidià.La seva idea és tan simple com complexa de captar: a través de fotos i textos volen difondre com són els que hi viuen, quins problemes tenen i què els preocupa.

I, com us podeu imaginar, els de poble petit tenen una cabòria comuna: la seva viabilitat. La crisi ha posat aquests municipis al punt de mira dels estadants d’alguns despatxos que, des de les seves tribunes, es pregunten per què calen tantes escoles, tantes piscines o tantes festes majors. Als grans, es conformen a retallar-los competències de forma salvatge per enfortir les diputacions. En paraules com mancomunar o sinergies hi han trobat una solució màgica per passar del que és raonable (de mesures per gastar menys i millor també se n’han de prendre) al que és excessiu i no fa més que fer inviable un poble o més difícil la vida dels seus veïns.

Alguns han posat, per exemple, damunt la taula suprimir ajuntaments. És evident que els petits ajuntaments no són la panacea de res: al SomGarrigues us ho hem explicat més del que hauríem volgut. Però segur que un poble sense alcalde ni regidors als quals anar a trobar és pitjor i és més a prop de quedar-se buit.