Aquesta setmana llegia un article bastant optimista sobre la nostra generació que realment em va fer pensar que potser no tot és tan magre com ens ho han pintat. Serem la generació perduda, o no. Potser el fet d’haver hagut de sortir a buscar-nos la vida a fora, a estar acostumats que tot canvia constantment i res no és segur, familiaritzats amb l’economia social i amb el treball col·laboratiu, criats en la innovació i la tecnologia i sobradament preparats serà la base d’una nova generació que res tindrà a veure amb el que convencionalment s’espera.

Potser no podem accedir a un habitatge digne, no tenim una feina d’acord amb els nostres estudis i fins i tot el Fons Monetari Internacional ens va etiquetar com una generació fallida –Què? No tenen cap més feina?–. Però, mira, a qui em torni a dir que aquesta generació veiem de reüll com ens passa la vida per davant sense poder fer-hi res, li vento una bona bufa! Som una generació que ens ho estem currant, de canvi social i que serà de les que més diversistat etnogràfica i cultural de la història aportarà. I tot el que encara està per veure!

[article publicat al núm 372 de SomGarrigues]