Durant la setmana passada el PP ha tornat a les portades de tots els diaris, a causa, principalment, de l’assassinat a trets de la presidenta de la Diputació i del PP de Lleó. Com tots els fets relacionats amb el partit que governa el país, ha despertat moviments de crítica entre la part més jove de la societat, sobretot a la xarxa. Twitter –una gran arma d’expressió, que el govern del PP ni més ni menys vol prohibir– ha fet despertar molts comentaris i publicacions en contra de la dona assassinada i del partit en si que no han agradat gaire als polítics.

Fins al punt que la policia s’ha emportat un jove de 19 anys que havia amenaçat per la xarxa social de matar els polítics del partit conservador. Aquest fet ha causat moltíssima polèmica. Com hem vist des de fa uns quants anys amb l’accentuació del moviment independentista català, Twitter també ha estat una arma dels “espanyolistes” per fer comentaris sobre insultar i matar catalans, fins i tot el mateix president de la Generalitat. I res, aquests comentaris han passat desapercebuts per part de les institucions governamentals com qui escolta ploure.

Potser sí que hi ha coses que no s’haurien de permetre a la xarxa. Així doncs, amb això ens hauríem de plantejar una qüestió: les xarxes socials s’han de limitar fins al punt de no traspassar la llibertat d’expressió i entrar en el discurs de l’odi i les amenaces? I si és així, hauria de ser igual per a tothom?

[article publicat al núm 372 de SomGarrigues]