No ha pogut ser. La jove família que va agafar les regnes del bar del Casal de Bovera ho deixa i, d’entrada, no hi ha relleu, tot i que l’Ajuntament reobrirà el concurs a l’agost. Un cop dur per a una població que portava un temps sense aquest servei bàsic per a la vida social de qualsevol lloc. El problema no és només la falta de massa crítica: a partir de 200 o 300 habitants està demostrat que un bar, més bé o més malament, pot anar aguantant. Això, evidentment, si no es troba en un lloc de pas, que llavors les perspectives són més favorables (en aquest sentit, la Pobla de Cérvoles hi perdrà bastant desviant la carretera per fora del poble).

El problema, sovint determinant, és que, quan en un poble se’n prescindeix durant un temps –o hi ha una gestió fatal–, molts dels habituals perden el costum i resulta complicat reinstaurar l’hàbit, més encara tenint en compte que la gent gran hi és més assídua i a aquesta clientela no se la pot marejar tant. En tot cas, és una “estructura de poble” de primer ordre perquè és on s’hi couen moltes iniciatives ciutadanes públiques o privades que sorgeixen precisament de la relació humana i que, ben sovint, beneficien la comunitat. Això, per molt que sembli que durant moltes hores hi ha 4 gats, o 3, 2 o 1.

En aquest sentit, la major part d’ajuntaments així ho entenen i prou esforços que hi dediquen, materials o no. Més enllà del desencís personal per a la família que ho va reprendre, trista notícia, doncs, per a Bovera. La informació contrasta amb una de signe contrari en una població situada a l’altra punta de comarca, Tarrés, que va veure tancar el seu bar al mes de febrer –l’antic Sindicat– i que ara, vinculat a la regència del bar de les piscines, reobrirà passat l’estiu. Potser l’opció imaginativa de vincular un negoci més clar i un de no tant –ja aplicat en altres casos de la comarca– fa més atractiu aquest tipus de negoci i pot ajudar a mantenir-ne algun més.