Sembla que avui en dia s’ha posat de moda això dels fraus fiscals i altres casos de corrupció que els més poderosos fan a la societat. Tot va començar amb els famosos sobresous del PP per part del senyor Bárcenas, passant pels fraus del gendre reial, Iñaki Urdangarin, o fins i tot els de mites esportius com Leo Messi, fins a arribar a l’últim frau i més actual, que acaba de sortir a la llum ara fa uns dies, l’herència de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Una revelació que taca la imatge d’un històric dirigent i un líder carismàtic, que es presenta com a únic culpable suposadament per exculpar els seus fills. Però aquesta taca no solament l’embruta a ell, sinó que esquitxa també els seus fills, però sobretot també la política catalana actual, principalment el partit que la governa i el seu dirigent.

Així doncs, la confessió del nostre “Molt Honorable President” ha arribat en un mal moment, un moment en què Convergència Democràtica s’estava reinventant i apostant pel procés sobiranista. Serà això una raó més perquè des de Madrid se’ns prohibeixi la desitjada consulta? En definitiva, sembla que avui en dia no et pots confiar i dir: “Aquí no passa.” Perquè a la més mínima un d’aquests senyors que ens manen pot estar-se fent un xalet a Suïssa.

[publicat al núm 377 de SomGarrigues]