Des de fa dos mesos estic vivint al Canadà, a la ciutat de Vancouver exactament; una urbs multicultural com no n'havia vist mai cap. I és que per posar un exemple, el 40% de la població d'aquesta coneguda metròpoli és asiàtica. Amb les escasses setmanes que fa que sóc aquí, he conegut gent de moltíssimes nacionalitats (de les quals he pogut aprendre molt) i que també s'han interessat per la meva: el moviment sobiranista català sona a tothom però ningú sap ben bé de què va... el tema d'actualitat sobre el qual en coneixen i s'interessen més és els refugiats a Europa; un tema d'actualitat avui en dia a la nostra terra. Mentre a Catalunya es debat dia i nit sobre la marea de refugiats de Síria, aquí al Nord-nord d'Amèrica s'estan prenent un seguit de mesures per oferir cada cop més asil. Segons dades de la CBS, el 68% dels canadencs estan totalment a favor d'aquestes mesures del govern per donar un sostre als refugiats, una dada que es contraposa, per exemple, amb el 54% dels estatunidencs que hi estan en contra. A més, al Canadà no només el govern ofereix la possibilitat directa als refugiats de sol·licitar el seu visat (refugee visa) sinó que els individus poden finançar refugiats si estan d'acord a poder mantenir-los durant un any. D'aquí han nascut moltes organitzacions que es dediquen a donar una vida a tots aquells refugiats sirians qui la necessiten. Des del novembre del 2015 el Canadà ha admès, segons dades de la CBS 40.000, sirians (16 d'aquests finançats per individus) i té planejat acollir aquest 2017, segons una publicació del mateix govern canadenc del passat octubre, 300.000 refugiats més en un sol any. No és un fet envejós que en un país de 35 milions d'habitants envoltat de xenofòbia (sobretot pel sud) tinguin unes polítiques d'immigració tan obertes i que nosaltres qui no volem ser menys (com a mínim pel que s'està veient els últims dies a Catalunya) no tinguem ni l'opció de triar-ho?