Tres, dos, un, zero. Les rebaixes ja són aquí. Ofertes, descomptes, % d’estalvi… ocupen aparadors de botigues i centres comercials. És el moment de comprar i comprar barat. Però, és realment tan barat allò que comprem? Què s’amaga darrere de peces de vestir i aparells electrònics? Qui guanya i qui perd amb la nostra compra? Sovint el que sembla barat pot resultar molt car.

Mango, Zara, H&M, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho… ens diuen que ofereixen, i més en període de rebaixes, preus baixos. El que no ens diuen, i s’oculta rere una etiqueta, és made in China, Bangladesh, Marroc… La deslocalització industrial és la resposta: produir pagant el mínim cost possible per la mà d’obra i, conseqüentment, violant drets humans i laborals. Darrere el “glamour” o el “luxe” s’amaga la suor dels treballadors mal pagats.

Podem comprar barat, però és tan barat allò que comprem? L’actual model de producció i consum té una sèrie de costos ocults que acabem sufragant entre tots. L’explotació laboral, la precarietat, els sous de misèria, els dèbils o nuls drets sindicals… ja sigui en els països del Sud o el Nord generen pobresa, desigualtats, fam, desnonaments… i és l’Estat qui ha de gestionar aquestes situacions i conflictes amb tot el que implica de cost social i econòmic.

[publicat al núm 377 de SomGarrigues]