Davant la incapacitat i/o no voluntat de crear llocs de treball, les polítiques públiques en matèria d’ocupació han dirigit el seu focus cap al foment de la creació d’empreses. Com a conseqüència d’això, ha sorgit amb força el terme emprenedoria i la figura de “la persona emprenedora” a la qual s’atorguen una sèrie d’aptituds innates, o sigui s’ha creat una marca comercial del fet de fer-se autònom/a.

A la comarca, un percentatge molt elevat de les activitats econòmiques que es duen a terme des de fa anys als pobles petits són negocis familiars engegats per persones que han hagut d’aprofitar les oportunitats com han pogut en un entorn que els permetia poca cosa més que crear explotacions rurals o ramaderes; tot i això en els darrers anys han sortit iniciatives molt interessants en àmbits més tècnics. En llocs com les Garrigues no hi ha gaire més opció que el treball per compte propi si s’opta per viure-hi, i tant se val si hi ha business plans, DAFO, brainstormings, benchmarkings, targets o business angels o no, les economies familiars han de subsistir igualment.

Això em fa reflexionar i em fa voler analitzar amb més detall quines són les actituds emprenedores i els valors dels nostres autònoms i autònomes, i quines són les iniciatives d’emprenedoria rural, tècnica, tecnològica, social o de serveis que fan que la comarca segueixi bategant. Així doncs, aquest espai tindrà la voluntat de mirar-les de prop i poder veure com garriguencs i garriguenques, amb el seu esforç i prenent els riscos propis d’una defensa de tres, han sabut veure oportunitats, i en un lloc on no en sobren.

[article publicat al núm 382 de SomGarrigues]