Opinió
Anton Bundó

Anton Bundó

Condemnats a 30 anys (preguntes exòtiques)

Reial Decret (3/10/14): que es tornin 1.350 milions a Escal UGS per haver renunciat a l’explotació del dipòsit de gas que els usuaris pagaran, durant 30 anys, a través del rebut del gas. El poble pagador es pregunta: què hem fet que ens faci responsables d’aquest pagament? Quan vàrem decidir que si no anava bé el projecte del magatzem de gas situat al fons marí els ciutadans en pagaríem la inversió fallida?

Repassem les etapes del Projecte Castor. Els primers permisos arrenquen de l’etapa de Josep Piqué, ministre d’Indústria del govern Aznar. El 2008 s’aprova el projecte definitiu que gestiona Escal UGS (participada al 66,7% per ACS – Florentino Pérez); l’estudi de no perillositat el fa la mateixa empresa constructora. Conclusió: el projecte és inofensiu. El govern Zapatero accepta una clàusula de retorn de la inversió feta si el projecte es cancel·la. 500 moviments sísmics registrats desaconsellen continuar l’obra. Escal UGS (Florentino Pérez) renuncia a la concessió d’explotació del projecte i demana al govern el compliment de la clàusula d’indemnització: reclama 1.600 milions.

El Consell de Ministres acorda: encarregar a Enagás Transporte el manteniment de les instal·lacions i el pagament del retorn de 1.350 milions, per recuperar a través del rebut del gas durant 30 anys. Imaginem la sorpresa dels nostres fills i néts mirant-se el rebut del gas: Com és –diran– que vàreu ser tan permissius, per què no vàreu plantar cara als cretins que varen carregar a les nostres espatlles, abans de néixer, un deute de 1.350.000.000 € d’una inversió que no vàrem demanar ni ens ha donat cap profit?

Sabeu d’algú a qui hagin promès –per escrit– que si engega un negoci i no li va bé el govern li tornarà els diners invertits? On paren els qui tenien la responsabilitat d’exigir un estudi imparcial sobre la seguretat de l’obra? Alguns seuen en consells d’administració d’empreses energètiques. Amb els interessos del pagament diferit el deute per pagar no serà de 1.350 milions, sinó de més de 3.000. Tot i més ho relata Jordi Marsal al llibre Castor: la bombolla sísmica (Ed. Saldonar).

[article publicat al núm 382 de SomGarrigues]