Mentre TV3 oferia el documental Priorat, m'arribaren missatges al mòbil: "és una història brutal!"; "cal començar a creure'ns-ho i creure en el territori"; un escriu: "fixeu-vos que les idees i el capital van venir de fora"; un altre replica: "si esperem que ja ho solucionaran els de fora, anem aviats". Penso que ens equivocarem si volem reproduir l'itinerari del Priorat. Estem enlluernats veient on han arribat. I quan s'està enlluernat no s'encerta ni la sortida ni el camí. De les limitacions i mancances fem-ne objectius per aconseguir i arguments transformadors. Deixem que els agosarats proposin reptes atrevits ni que ens semblin excessius.

Fa poc se'ns ha proposat un pla estratègic a nivell comarcal. No estic segur que sigui l'únic projecte possible; ni si és el millor; però és el que han consensuat representants dels sectors econòmics i socials. El Pla Estratègic comarcal potser no és l'única via per progressar; però té el valor de ser l'acord de molta gent per obrir una porta al futur de la comarca. L'envit mereix un vot de confiança posant-lo en marxa. D'aquest pla que ara és un grapat de paraules escrites, cal fer-ne un camí ple de fets, un seguit de passes treballant les línees estratègiques que s'han acordat.

Davant els reptes que comporta voler transformar les Garrigues -per deixar als qui ens vénen darrere una comarca dinàmica i amb futur- hem d'estar tossudament convençuts que tenim uns recursos humans i materials valuosos. Si sabem què podem fer, on volem arribar, no gastem energies queixant-nos d'aquells que caminen altres camins, no ens entretinguem lamentant el que no s'ha fet; és més eficaç, més rendible l'autocrítica que la queixa. Cada dia l'hauríem d'acabar havent fet alguna passa endavant. Així un dia TV3 projectarà el documental: Garrigues nova fesomia.