Llegirem en aquest periòdic que la població d’Alcanó fa mans i mànigues per recuperar el servei de bibliobús després d’haver de prescindir-ne fa uns anys, arran de la remodelació del servei operada per la Central de Biblioteques, i que ha deixat a fora pràcticament tots els municipis inferiors als 300 habitants. Alcanó treballa en la hipòtesi d’incorporar la corresponsabilitat ciutadana, aquest concepte que haurem d’anar recuperant i que, de fet, no hauríem d’haver deixat mai d’exercir.

Voluntariat, també se’n diu actualment, una paraula massa carregada de feina, potser. “Ciutadans corresponsables” de diferents aspectes de la vida d’una comunitat és un terme més ampli perquè no ho deixa a mans “d’uns” voluntaris, sinó que interpel·la una mica tothom sobre el deure de contribuir al bé col·lectiu. Cadascú en la seua parcel·la i en el seu grau de disponibilitat, però, al capdavall, deixant clara aquesta dimensió indefugible dels ciutadans. Perquè l’administració hi és, hi ha de ser, però ai las de les societats que tot ho fien a l’administració, en definitiva, a “uns altres”. És poc educatiu, escapista i la càrrega impositiva que raonablement pot exigir-se mai podrà satisfer la globalitat de les necessitats i a risc d’empènyer les institucions al col·lapse, tal com s’ha demostrat. I no, no ve de la corrupció, hi va de molt més, i més en l’àmbit municipal.

Per això, Alcanó, més enllà del terme amb què designi els convilatans que fan aquest pas endavant per ajudar a recuperar el servei del bibliobús, camina en la direcció moderna. Per cert, ara que es parla tant d’eines de país: el bibliobús és una eina de comarca que cal plantejar-se més aviat que tard que en puguin gaudir novament els pobles més petits. No endebades per a aquests es va crear i aquesta barrera dels 300 habitants, que a les Garrigues no són pocs, segur que hi ha vies per trenca-la.