El petit David amb una fona vencé el gran Goliat. El passat dia 9-N 2 milions i escaig de petits ciutadans van vèncer l’enorme màquina de l’estat, sense por a les amenaces.
Vaig viure tota la jornada darrere la mesa, al costat de l’urna. En la cara dels més vells, dels immigrants, dels joves que votaven per primera vegada vaig veure l’alegria de poder votar; vaig veure il·lusió en aquells que es retrataven dipositant el sobre dins l’urna, ulls espurnejants d’emoció; la padrina que digué em penso que voto per darrera vegada.
En el rostre i en l’actitud de la gent es veia que estaven contents, de bon humor, perquè s’havien llevat amb ganes d’anar a votar, perquè volien dir que estimen la llibertat.
Convido tothom a donar les gràcies:
- Als qui havent fet part del camí no han pogut viure aquest 9-N.
- Als qui es van fer voluntaris.
- Als alcaldes i regidors que van obrir les portes.
- Als qui han tenyit de groc carrers i places.
- Als qui de matinada anaren a fer cua per renovar el DNI els dies abans del 9-N.
- Als qui van fer quilòmetres per anar a votar.
- A la meva neboda, amb càncer i metàstasi, que es va fer portar en cadira de rodes al centre de votació de Bogotà.
- Als pares que portaven les criatures per ensenyar-los el gest de posar el vot dins l’urna.
- Als qui es van reunir –ningú s’imagina quantes vegades– a les 8 del vespre per preparar la campanya “Ara és l’hora”, les bustiades, les enquestes, la Via catalana.
- A l’Òmnium i l’ANC.
- Als qui van manifestar el seu punt de vista votant “No”.
- Als senyors del Gobierno del NO, NO i NO, que s’han apropiat la paraula democràcia per falcar la manca de raons legals, perquè amb aquesta insensatesa van moure molta gent a votar.
Finalment, felicito la persona que va dissenyar l’urna: era transparent de banda a banda, fet que permetia veure que a l’altre costat d’anar a votar no hi havia ni el papus, ni cap dimoni, ni cap trencament de la societat, ni l’espai sideral, ni cap jutge amb una sentència condemnatòria per als qui ens vam atrevir a votar. A l’altra costat de l’urna vam veure el camí que ens pot dur a la independència.
[article publicat al núm 385 de SomGarrigues]