Finalment, després de parlar-se’n durant anys, la Generalitat ha activat el sistema de Rodalies a l’àrea regional de Lleida, no tant incrementant les freqüències sinó integrant tarifes de diversos viatges o rebaixant el preu del bitllet amb abonaments. Un cas és que dels viatges en bus a Barcelona: de les sis comarques de Ponent, només les Garrigues ha quedat fora dels abonaments, de manera que aquí s’haurà de continuar pagant al preu actual, cosa que acaba sent al voltant del doble que la resta. Per quina raó? Es diu que per la baixa demanda; raó absolutament absurda, perquè no s’està parlant de disposar de més o menys combois, sinó de beneficiar-se o no d’un descompte tarifari. Cal esperar que els representants polítics del territori reaccionin en conseqüència.

I, aprofitant l’avinentesa ja que parlem de demanda, en moltes qüestions no està clar si és primer l’ou o la gallina: cal fer autovies perquè menin a zones poc industrialitzades per facilitar-ne el desenvolupament o ha de ser la concentració industrial que acabi induint la millora de les infraestructures? En el cas del transport públic, s’ha d’esperar que hi hagi la demanda per incrementar les freqüències o és a l’inrevés? En aquest punt, l’experiència i tots els estudis són clars: sense oferta (i això inclou la mala o pobre oferta) no es crea demanda. Per tant, no és vàlid l’argument que el transport públic existent està infrautilitzat.

I, tot i que amb el ferrocarril partim d’un handicap de partida, la situació excèntrica de les estacions existents (Vinaixa, la Floresta, les Borges, Juneda), això no treu que amb unes freqüències altes i amb un sistema multicombinat d’autobús-tren-aparcament ben condicionat de cotxes i bicicletes a peu d’estació (allò conegut com a park&ride) no poguem disposar d’una oferta real que, de ben segur, tindria l’acollida que té normalment aquest sistema. Aquesta és la tendència a tot arreu i, en això, les Garrigues no poden ser diferents.