Una vintena de veïns de les Borges s’han organitzat per donar solució a la problemàtica dels gossos abandonats. Es tracta d’un exemple més de coresponsabilitat ciutadana, aquest element essencial perquè una societat funcioni d’una forma sana i democràtica. De poc serveix que l’administració es faci càrrec de determinats serveis i prestacions si els ciutadans no són conscients del que en representa, i és evident que una comunitat en què els seus integrants assumeixen una quota de responsabilitats fa que el grup sigui més conscient i madur. En aquest sentit, cal considerar ben positivament la gent que du a terme aquesta tasca, igual que tants d’altres que treballen en infinitat de camps respectius; plegats, formen la trama social que ho suporta tot. Dit això, és evident que els gossos generen diferents problemàtiques, totes elles derivades de la tinença irresponsable.

En primer lloc, l’abandonament dels animals a la seva sort, que ha activat la vertebració del col·lectiu esmentat i que, si no es resol, pot desembocar en l’assalvatjament i en les conseqüències que això pot significar per a les persones; un assalvatjament que també afecta, tot i la sorpresa d’alguns, a la fauna que habita el terme. Oimés en el cas dels gats, però també amb els gossos, els animals domèstics abandonats són efectius depredadors de fauna salvatge prou coneguts pels caçadors. De fet, i per posar-ne un exemple, la forta disminució de la població de perdiu té en aquest factor una de les explicacions principals.

I, després, hi ha el tema de la custòdia de l’animal: és inadmissible que actualment encara hi hagi excrements de gossos als carrers. Segurament són pocs, però causen un dany a la societat diametralment oposat al concepte de la coresponsabilitat apuntada al principi. Al final, tot es resumeix en el mateix: ser responsable cadascú de i en les seves opcions personals. Les opcions són lliures, només faltaria. Però cal no perdre de vista que hi ha un moment en què entren en el camp del veí.