Opinió

Wikinomics o el mapa gens secret d'una mina d'or

Una empresa minera d’or del Canadà està a punt de fer fallida. En una nit de temperatura més severa encara que una de garriguenca, Rob McEwen, director de Goldcorp, convoca a la sala de conferències a tots els geòlegs d’alt nivell. El nivell d’estrès s’enfila pel núvols i McEwen no disposa de cap experiència real en la indústria extractiva. Tot i així, demostrant la seva valentia, ofereix deu milions de dòlars als seus geòlegs i els envia al nord d’Ontario en missió d’exploració. Els geòlegs creuen que s’ha tornat boig. Unes setmanes més tard, unes perforacions de prova demostren la possibilitat d’importants nous jaciments. Tot i el gran descobriment, amb el pas dels anys els experts de GoldCorp van ser incapaços de determinar el valor i la situació de l’or. L’any 1999 el panorama és incert i McEwen assisteix a una conferència sobre el sistema operatiu Linux, on s’explica com un grup de voluntaris d’arreu del món, compartint públicament el seu treball a través d’Internet, creen el sistema operatiu més robust del planeta. Escolta amb moltíssima atenció com els informàtics difonen de forma transparent el codi de programació, cooperativament, en lloc de treballar-hi en secret. De cop, li arriba una revelació, i s’asseu a la cadira per reflexionar. Si la seva gent no va poder trobar l’or, potser algú altre ho podria aconseguir. S’afanya a tornar a Toronto per presentar la nova idea al seu cap de geologia. “M’agradaria recopilar tots els nostres estudis geològics, totes les dades que tenim des de l’any 1948 i compartir-los amb el món. Així que demanarem al món que ens digui on es troben les 170 tones d’or”. McEwen ho va visualitzar com una oportunitat d’emprar algunes de les millors ments de la indústria. L’estratègia va generar una gran polèmica, perquè la indústria de l’or es caracteritza per guardar amb pany i clau totes les informacions que es generen dins d’una empresa. És l’imperi del secretisme.

El març del 2000, es posa en marxa el Goldcorp Challenge, dotat d’un premi de 575.000 dòlars per als participants que demostrin els millors mètodes i estimacions. Uns 400 megues d’informació de la propietat de 222 km2 es publica al web de Goldcorp. La notícia corre com la pólvora a través de la xarxa i més de mil cercadors virtuals comencen a analitzar les dades.
Una munió de participants de tot el món va arribar a la seu de Goldcorp. Com era d’esperar, els geòlegs són els primers interessats. Però de forma sorprenent, arriben estudiants de postgrau, consultors, matemàtics i militars, tots volen una part del pastís. “Hem aplicat solucions matemàtiques, de física avançada, sistemes intel·ligents, computació gràfica i solucions orgàniques a un problema inorgànic. Han aflorat noves tècniques que mai havia vist abans en aquesta indústria”, diu McEwen.

Els darrers anys, Goldcorp ha recollit els fruits del seu enfocament de “codi obert”. El concurs no només ha produït or en abundància, sinó que ha transformat econòmicament l’empresa, en una de les més rendibles i innovadores del mercat.