El seminari de tres dies sobre els 250 anys de l’expansió de l’olivera arbequina organitzat a la ciutat de Lleida per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i coordinat per la Universitat de Lleida a través del Jordi Graell, un garriguenc del Soleràs que des del món acadèmic exerceix els seus orígens amb modèstia i bons resultats, no ha tingut a la comarca la repercussió que mereix un acte d’aquestes característiques.

La falta de bibliografia sobre la matèria, l’escassetat de documentació sobre l’economia agrària i de tradició arxivística a la zona i el parèntesi de la guerra civil han fet oblidar que la implantació massiva de l’oliver a les Garrigues no és pas un fenomen ancestral sinó recentíssim a la escala de la història i atribuïble a una sèrie de factors molt determinats i determinables el coneixement dels quals, sense cap mena de dubte, ens ajudarien a entendre’ns més com a comunitat i a copsar-ne les posteriors i ben diverses derivades (econòmiques, administratives, paisatgístiques, patrimonials,...). I nogensmenys, ens ajudarien a explicar-nos davant dels altres, avui que sembla que la noció d’”oliturisme” va prenent peu. Un seminari com aquest no només hauria de tenir cabuda i replicar-se a la comarca en el futur, sinó que hauria de comptar amb la participació entusiasta de les administracions i els agents econòmics que, al capdavall, en són els primers interessats. A fi de comptes, l’expansió que experimenta el conreu de l’olivera a molts països es basa en la varietat “arbequina” i per tant és aquesta, indubtablement, la principal contribució que ha fet la comarca al món. Cap territori desenvolupat o si més no, cap territori amb pretensions i visió global deixaria d’explotar un recurs tan potent i a l’hora tan fàcil d’explicar essent com és la varietat “arbequina” un relat viu i visible arreu on miri un observador tret que fos cec (que tanmateix ho oloraria). I no és per desmerèixer les pedres, que hi eren abans.