En vista de la imminència de les eleccions apareixen mesures i propostes de davall de les pedres. Més enllà de les implicacions electorals, plantegem-nos quin és l’impacte real d’aquestes mesures. Em refereixo al programa Suma’t que ha aprovat el Govern de la Generalitat pel qual oferiran 5000 contractes de formació i col·locació a joves que ni estudien ni treballen; la generació Ni-ni. Segons les dades que acompanyen aquesta iniciativa hi ha uns 154.000 joves que es troben en aquesta situació. Es parla d’un rebuig al treball, d’una falta de responsabilitat, d’una suposada pèrdua dels valors, del compromís i l’esforç. I clar, aquesta és la manera que té el nostre país de posar-hi solució. Ara ens dediquem a triar empreses que no tirin dels acomiadaments improcedents per col·locar-hi joves després d’una formació, que permeteu que també qüestioni. És descoratjador. Potser sí que hi haurà joves a qui després d’haver cursat uns estudis universitaris o de formació professional i no trobar un lloc en el mercat laboral s’hauran exhaurit els seus recursos i se’ls ha d’ajudar. Però d’aquí a fomentar la sortida fàcil, a fer apologia del subsidi públic a canvi de res que beneficiï mínimament el col·lectiu sembla que ens hem saltat algun pas. Em sembla que en el nostre cas, on l’educació és obligatòria i gratuïta, les mesures que es prenen haurien de ser preventives en lloc de pal·liatives. Sense ànim d’estigmatitzar aquest sector de la societat, que segurament no ha buscat dur aquest qualificatiu ni ser la “generació perduda”, dir simplement que aquesta mesura no sembla l’adequada si es tracta d’ajudar la inserció laboral. Visca les polítiques de subvenció en èpoques electoralistes; a veure qui sortirà dient que els joves són el futur?