La Generalitat ha enllestit un mapa sobre la qualitat del cel nocturn del país i ha resultat que la comarca hi apareix com una de les que ofereixen una millor qualitat lumínica.
A alguns els pot semblar una obvietat però, per bé o per mal, el desenvolupament limitat de la comarca a nivell industrial o urbanístic ha permès preservar una sèrie de valors que avui dia presenten un atractiu. Entre aquests valors hi ha el caràcter genuí de la nit, un aspecte que escasseja cada vegada més i més als països desenvolupats, com mostren sovint les imatges preses des de l’espai.

En aquest manteniment de la qualitat nocturna hi influeix clarament la forma característica dels assentaments garriguencs, allunyats entre si, especialment a la banda centre i sud de la comarca, força compactes i sense gaires construccions no rurals –que són les que solen estar il·luminades– en terreny rústic. Si bé la qualitat d’aquest cel no assoleix el nivell d’excel·lència d’alguna zona de Catalunya que ho ha convertit en el seu actiu promocional principal, com és el cas del Montsec, fins i tot amb una sèrie d’equipaments que donen forma al seu gaudi i promoció, per què no incorporar-ho com un valor més? Afegir-ho al costat de tot allò que ajuda a vendre’ns. La pau i la tranquil·litat són actius assumits i verbalitzats en multitud de webs i díptics. Com una manifestació immaterial més d’això darrer, hi ha el silenci, que el veí Montsant està explotant turísticament.

Per què no incloure la nit clara, la visió neta dels estels, al costat del paquet de virtuts que se suposa que ens caracteritza? És clar que això també vol dir treballar per evitar segons quines implantacions especialment lluminoses o, si més no, incorporar criteris tècnics tant als nuclis urbans com, en particular, fora d’aquests. Tot és qüestió de prioritats i, és clar, de sensibilitats, però ningú pot negar que les Garrigues, sense pràcticament moure un dit, disposa d’una característica que, ben identificada i posada en valor, té un preu.