Les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes estan regulades per la Llei 6/1998 de la Generalitat. Jurídicament, no són entitats independents, sinó que formen part de la cooperativa agrària com una secció més, de la mateixa manera que hi ha la secció de l’oli, de l’ametlla, de la fruita, etc. La seua funció principal és el finançament de les activitats agràries de la cooperativa (inversions i circulant) i les activitats dels socis. I els recursos s’obtenen de les imposicions (dipòsits dels mateixos socis). La solvència de la secció de crèdit depèn de la bona gestió que faci el Consell Rector de l’entitat, tot i que aquesta activitat està subjecta a la regulació i inspecció de la Generalitat.

D’altra banda, les entitats de crèdit (els bancs) disposen de l’anomenat Fons de Garantia de Dipòsits (Reial Decret-Llei 16/2011), segons el qual els bancs hi fan aportacions anuals per tal de garantir un màxim de 100.000 euros per cada compte de dipòsit d’estalvi. Des d’aquest punt de vista, i amb la finalitat de protegir els dipòsits dels estalviadors de les seccions de crèdit, és una molt bona iniciativa la creació d’un fons similar a Catalunya, que rep el suport de l’entitat que agrupa la majoria de seccions de crèdit catalanes i que representa, per tant, els interessos del sector, l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC), que depèn de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

El que no sembla tan bona notícia és que el fons pugui tenir un caràcter retroactiu, per tal de cobrir la mala gestió de les seccions de crèdit que han fet fallida recentment. En conclusió, les seccions de crèdit són un molt bon instrument per tal d’oferir finançament alternatiu al bancari a les cooperatives agràries i als seus socis, però cal també protegir els estalvis d’aquests, no tan sols confiant en la bona gestió dels gestors de les cooperatives, sinó també amb altres instruments de cooperació i solidaritat entre aquestes.