Un grup d’agents oleícoles de renom acaben de constituir a Lleida l’associació Clúster de l’Oli de Catalunya. No tots els fundadors tenen vincles amb la comarca, tot i que sí la majoria (Actel-Agrolés, cooperativa de Sant Isidre de les Borges Blanques, cooperativa de la Granadella, Oleum Flumen de Vinaixa). La iniciativa neix, per tant, amb un marcat segell garriguenc –al qual s’hi afegeix el grup Borges, de Tàrrega– i una combinació representativa d’aquells que operen al món de l’oli: cooperatives grans i petites, de segon grau, molins privats petits i, grans molins, diguem-ne transnacionals.

Això és un punt de partida, una declaració d’intencions sobre la fesomia de l’invent, per bé que la idea és que s’hi vagin afegint més empreses de tot Catalunya i traçar iniciatives conjuntes, solucionar problemes i reptes comuns, buscar oportunitats de negoci, reforçar la internalització, etc.

Amb la perspectiva dels anys, ja es veu que les denominacions d’origen no serveixen per a aquest objectiu, si més no la de l’oli de les Garrigues. Probablement, perquè aquesta no és ben bé la seua funció. De fet, la funció d’una DO és vetllar pel compliment d’uns paràmetres i per assegurar la qualitat, i en això hauria de concentrar les seues energies en lloc de demanar subvencions, entrar en el terreny de la representació política i prendre decisions sobre altres temes que divideixen el sector. Per afrontar objectius estratègics i comercials, té més sentit aquesta nova associació que no pas un Consell Regulador.

Fer el Clúster de l’Oli és un pas positiu en la direcció que sempre es parla des de tots els fòrums que analitzen el futur de la comarca. És important saber-lo llegir i agafar-s’hi. Perquè, tingui recorregut o no, és un pas en la direcció correcta i, com deia el savi Schopenhauer, “no hi ha cap vent favorable per a qui no sap a quin port es dirigeix”. O, dit a l’inrevés, qualsevol cop d’aire és favorable si se sap on es va. Tant de bo els agents garriguencs sàpiguen treure suc d’aquesta oportunitat.