El gener és un bon moment per valorar la febre consumista de la passada campanya nadalenca. El ball de xifres és impressionant, alguns dels comerços de Lleida especialitzats declaren que gairebé el 80% de les vendes de tot l’any es fan durant la campanya de Nadal. He de reconèixer, però, que la xifra que m’ha cridat més d’atenció és que el comerç electrònic ha augmentat en un 35% respecte de l’any passat. No sé a vosaltres, però a mi el valor m’ha deixat al·lucinat.

En el cas de les zones rurals, aquesta tipologia de venda és un gran avantatge que ens evita les cues d’entrada i sortida a l’Agustí Mestre, alhora que ens apropa tot tipus de botigues de tot el món. També ens permet comparar fàcilment productes, preus i conèixer de primera mà l’opinió i experiència d’altres consumidors. Suposa avantatges per a les empreses de les zones rurals que de cop obren el seu mercat a milions de clients de tot el món sense que la localització remota ni les comunicacions deficients en siguin una barrera.

Però, com tot en aquest món, el comerç electrònic també té ombres: valorar el preu per sobre de tot, refiar-nos d’opinions cuinades i una competència global ferotge, entre molts altres, converteixen aquest aparador de vendes en una eina de dos talls. Clarament s’apropa un futur incert i turbulent on veurem canvis severs en el comerç que tenim entès fins ara.