Fa ja alguns mesos, un dels col·laboradors professionals amb qui més confio em va recomanar fer testament. El primer pensament, com us deu passar ara mateix amb aquest escrit a la majoria, va ser pensar que allò no anava amb mi, que no estava en aquesta fase i que era un cosa que ja tractaria més endavant. Com que sóc un curiós patològic i català de naixement, vaig fer algunes cerques on-line i vaig veure que el procés de fer testament era extremadament barat i senzill. Vaig decidir demanar cita a la notaria, allí van informar-me del procés d'acompanyament en la redacció. Un parell d'entrevistes amb un advocat, una proposta de redactat elaborat per ells i finalment la firma amb el notari, total, 2 hores de trobades i 38 € de cost.

Ha estat un exercici molt interessant, imaginar-te el món sense tu, quins escenaris es podrien trobar la parella, fills, germans, pares, socis empresarials... Una reflexió serena i calmada de com t'agradaria que fos el món sense tu. No us penseu, però, que he escrit cap poema ni que he esmentat tots els meus béns sentimentals, l'exercici ha estat purament funcional i legal, ple de paràgrafs que només entenen alguns privilegiats. Espero que no es compleixi la màxima que va dir-me un bon amic, aquella que diu que qui fa testament mor més aviat, en qualsevol cas, espero no deixar un cos jove i bonic, però si la casa neta i ordenada.