Dia rere dia surten a la llum nous casos de delictes de tota índole, entre ells, el tema que està més de moda: estafar, evadir, amagar, eludir, defraudar, i així podria seguir amb multitud de sinònims que em portarien al mateix destí. En aquest punt, em pregunto el perquè d’aquest fenomen tan estès a la nostra societat, un problema present en tot tipus de sectors i estatus socials, des dels ajuntaments o empreses més petites fins als casos més sonats de grans esportistes o polítics mediàtics. Els que tenen poc, volen créixer ràpidament fent trampes, sense tenir espera per triomfar i caient en un pou sense sortida. Però els casos que em resulten més incomprensibles són els d’aquests que cobren unes milionades de diners cada any i que encara tenen els nassos de no pagar els seus impostos correntment. Després, ens volen fer creure que ajuden els més desafavorits quan es promouen campanyes perquè quedin com uns herois davant els seus seguidors, i no, no és així, sinó tot el contrari. El seu estatus els fa creure que ho poden fer tot i no els passarà absolutament res. Pensen que quedaran immunes perquè la justícia no els traca d’igual forma que la gent anònima. Són gent que tenen massa poder, hi ha molts interessos pel mig i no convé que aquests personatges estiguin entre quatre barres. És lamentable que quan surt un cas d’una persona de carrer que ha estafat en el pagament d’una factura, per posar un exemple, se la jutgi i se la condemni en un obrir i tancar d’ulls, mentre que d’altra banda, els casos estratosfèrics dels famosos es queden amb condemnes ínfimes que perjudiquen greument la credibilitat de la justícia.