Va costar, però al final, entre diverses entitats, ho vam aconseguir, el 7 de desembre: fer asseure totes les parts en una mateixa taula i buscar un espai de consens, que crèiem que existia, per tenir un posicionament comú sobre la problemàtica de la carretera N-240 al pas per la nostra comarca. Uns s’hi van avindre més que uns altres i uns van cedir més que uns altres, però tenim acord, almenys sobre el paper: defensar amb la mateixa fermesa tant l’alliberament immediat i definitiu entre Lleida i Montblanc com el compliment per part de l’Estat dels compromisos amb la plataforma Prou Morts per a la duplicació de la carretera entre les Borges i Lleida.

Com podeu suposar, no és l’acord que més ens agrada. Mai abans havíem inclòs la duplicació, ni el desdoblament, en les nostres reivindicacions. Sí les millores necessàries a l’N-240. Mai ens hem mogut de l’exigència del que creiem que és la solució més ràpida, més eficaç, més sostenible i més econòmica: alliberar el peatge de l’autopista. I la continuem defensant, però ara acompanyada també del que defensen els portaveus de la plataforma Prou Morts, que a part de la duplicació s’han compromès a defensar també l’alliberament. Creiem que el consens s’ho valia, no ens volem oposar a l’exigència que l’Estat compleixi el que ens diuen que ha promès. Tothom sap que entre el 2012 i el 2014, la reclamació de tots era una i clara, el rescat de l’autopista com a prioritat, i que això s’ha anat desdibuixant i s’han anat posant pesos de la balança cap a un altre cantó, però no serà per nosaltres que no ens asseiem tots a la mateixa taula i anem tots a l’una. Per això, creiem que un pas positiu seria que qui parli en nom del territori inclogui tota la pluralitat que vam reunir el dia 7. Si ho ha de fer la plataforma Prou Morts o un altre espai, no ho sabem, però la representativitat d’alcaldes, partits i entitats de l’altre dia s’ha de plasmar d’alguna manera. La veu del territori ha de ser això, la veu del territori, no la d’uns pocs. No és fàcil treballar junts, en som conscients, però s’ha d’intentar.